Salvador Soler Marí

Director, coreògraf, intèrpret

Actor de teatre i cinema, director d'escena i autor dramàtic, Salvador Soler fa les seues primeres passes el 1915 al Teatro Cómico de Madrid, en la companyia d'Enrique Chicote i Loreto Prado. Treballa en companyies d'actors de prestigi com la d'Emilio Thuillier, amb la qual participa en estrenes com la d'Una noche de primavera sin sueño, d'Enrique Jardiel Poncela (1929). Dos anys més tard contraurà matrimoni amb l'actriu Milagros Leal i seran pares de l'actriu Amparo Soler Leal. Tots dos actors formaran companyia pròpia el mateix any.

En esclatar la Guerra Civil la companyia es trobava a la capital valenciana i és designada pel Comité Executiu d'Espectacles Públics (CEEP), format pels sindicats UGT i CNT, com a Compañía Dramática Experimental, encarregada de dur a les taules un teatre revolucionari acordat a les circumstàncies bèl·liques del moment. La companyia, amb la qual actuarien al Teatre Principal de València, va estrenar obres del nou teatre soviètic (com La cuadratura del círculo, de Valentí Kataev), el monòleg Las dos hermanas de Max Aub o la peça de Georg Kayser El 14 de octubre. Amb tot, l'obra més rellevant estrenada per la companyia durant la guerra va ser El triunfo de las Germanías, de Manuel Altolaguirre i José Bergamín, representada dins el Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura (1937).

Els mals resultats de públic abocaran la companyia a transformar-se el mateix 1937 en companyia de comèdies, que actuarà amb un repertori molt més convencional. El 15 d'octubre de 1938, però, és transformada en Compañía Oficial de Arte Dramático, dependent del Consejo Central de Teatro. A la fi de la guerra la companyia de Salvador Soler continua treballant a València, on arribaran a ser companyia titular del Teatre Eslava. L'actor retorna a Madrid el 1948 per entrar en la companyia del Teatre María Guerrero (teatre nacional del nou règim) i treballar al cinema. El mateix any del seu retorn a Madrid (1948) publicarà el llibre Práctica y teoría del arte escénico.

La trajectòria de Soler Marí, comparable a la d'altres actors del període, es va centrar en obres comercials, però no hi van mancar ni els drames ni les obres de gran repertori. Durant la Guerra Civil va protagonitzar, sense èxit, un intent de repertori més acordat a les circumstàncies. Així mateix, el seu Tratado... és un excel·lent recull de les pautes interpretatives i de posada en escena del teatre comercial espanyol de la primera meitat del segle XX.

29 maig 1929. Una noche de primavera sin sueño. Enrique Jardiel Poncela. Emilio Thuillier. Teatro Lara (Madrid).

14 novembre 1936. Las dos hermanas. Max Aub. Salvador Soler Marí. Teatre Principal (València).

29 gener 1937. El triunfo de las Germanías. Manuel Altolaguirre i José Bergamín. Salvador Soler Marí. Teatre Principal (València).

Soler Marí, Salvador. Práctica y teoría del arte escénico. Madrid: Purcalla, 1948.

Blasco Laguna, Ricard. El teatre al País Valencià durant la Guerra Civil (1936-1939). Barcelona: Curial, 1986.

Castro Jiménez, Antonio J. Sagas españolas del espectáculo. Madrid: Centro Cultural de la Villa, 2003.

Llidó Llopis, Noelia. «Salvador Soler Marí y Milagros Leal: trayectoria teatral y breve biografía». Stichomythia, núm 10 (2010), p. 33-48. <http://parnaseo.uv.es/Ars/stichomythia/stichomythia10/Salvador.pdf> [Consulta: 4 juny 2014]

Salvador Soler a la Wikipedia