Acotant l’anomenat Peñón, el rovell de l’ou del lloc de l’espectacle del Paral·lel, pel costat del Poble-sec i la muntanya de Montjuïc se situava el Pavelló Soriano, la segona sala d’espectacles de l'avinguda per ordre d’aparició.
A començaments de l’any 1900, els emprenedors germans Soriano, Manuel i Ricardo, aixequen un pavelló de fusta, gairebé una barraca, tal com la descriu Miquel Badenas (Badenas 1998, p. 113) i en fan un saló de subhastes. L’èxit de l’empresa i l’ull dels Soriano fan que aquell local anés derivant vers el món de l'escena. La primera intervenció consistí, senzillament, a ubicar-hi un gran orgue mecànic, la música del qual animava l’ambient, i es continuà amb la instal·lació d'un modest teatrí. En un procés de millora, del 1900 al 1905 el pavelló és enderrocat i construït diverses vegades (Badenas 1998, p.114), fins que l’any 1905, amb plànols d'Andreu Audet, i absorbint el veí Palacio Trianón, es construeix el Pavelló Soriano,.
A començaments de 1916 i sense que se'n sàpiga el perquè els Soriano es venen la seva part del teatre i desapareixen de la vida del Paral·lel, tornant possiblement al seu Béjar natal. L’11 d’octubre la sala s’obre de nou, rebatejada com a Teatre Victòria.
El 1986 Tres per 3 S. A. assumeix la gestió i la programació del teatre i el remodela i modernitza l’any 1992 amb el projecte arquitectònic de Manuel Bosch, Fernando Domínguez i Montserrat Nogués.
En el període inicial, la programació del Pavelló Soriano és la pròpia dels espectacles de fira, anunciats a crits des del carrer. Una imatge que completava la instal·lació al vestíbul del local d'un gran orgue mecànic ornamentat i amb una dotzena de figures giratòries.
L'any 1916, en canviar de propietat i de nom, el Teatre Victòria s'inaugura amb la representació del vodevil La primera relliscada, de la companyia de Josep Santpere, i la de La canción del olvido, sarsuela del mestre Serrano, unes obres que assenyalen la línia artística de la sala. Però més significativa per a la història del local és l’estrena de L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, el 12 de maig del 1917. L'obra estigué a la cartellera fins l'1 de juliol, quan passà a representar-se a l'escenari del Teatre Novetats.
A partir d'aleshores el gènere líric fou el protagonista de la programació del local.
L'òpera Maruxa i la sarsuela Sabino el trapisondista iniciaren aquesta etapa, que es perllonga fins a l'any 1948. Durant els cinquanta la cançó espanyola i les revistes en prenen el relleu fins a l'any 1967, quan el teatre tanca per fer-hi una remodelació. D'aquells anys són les actuacions de Juanita Reina i Juanito Valderrama, de La Chunga y de Rafael Farina. I de les revistes de Joaquím Gasa, com Hallo Hallo... Variety, amb Mary Santpere.
Malgrat que aquest tancament feia preveure el pitjor, la sala es reobrí amb Una chica en mi sopa, amb Conchita Velasco. Tot i que la programació dels anys setanta continui amb la mateixa línia podem descobrir espectacles de La llanterna màgica de Praga o l'actuació de Marcel Marceau entremig de la presència repetida de Sara Montiel. El mes d'abril del 1986 Sara, más que nunca! conclou aquesta època.
L'any 1986, la nova gestió de Tres per 3 S. A. —Anexa, Tricicle i Dagoll Dagom— s'inaugura amb el musical El Mikado. Slastic és la segona obra posada en escena. I Mar i cel l'èxit de 1988. Carmen, de la companyia La Cuadra de Salvador Tavora, Grease, el musical de tu vida, dirigida per Ricard Reguant són altres de les obres que s'hi representen.
L’any 1992, amb motiu de la inauguració d'una altre reforma de la sala, s’estrena el musical Flor de nit, amb un llibret de Manuel Vázquez Montalbán, música d’Albert Guinovart i producció de Dagoll Dagom, que retrata l’ambient del Paral·lel els anys previs a la Guerra Civil. Des d’aleshores la sala s’ha dedicat fonamentalment al teatre musical.
L'any 2019 el Teatre Victòria va ser adquirit per Antonio Díaz, «Mago Pop».
Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelona. Barcelona: Amarantos, 1993.
Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel, història d'un mite un barri de diversió i d'espectacles a Barcelona. Lleida: Pagès, 1998.
Cabañas Guevara, Luis. Biografía del Paralelo, 1894-1934 recuerdos de la vida teatral, mundana y pintoresca del barrio más jaranero y bullicioso de Barcelona. Barcelona: Memphis, 1945.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.
1 Pavelló Soriano, planta (1905). AMCB
2 Teatre Victòria. MAE
3 O. Junyent. L'auca del senyor Esteve (1917). MAE
4 Ramon Trabal Altés. Magic Carroussel (1957). MAE
5 Teatre Victòria, planta (1992)
6 Teatre Victòria, secció (1992)
Web del Teatre Victòria [Consulta: 26 abril 2020]
El Teatre Victòria a la Viquipèdia.
Programes, cartells i fotografies d'obres històriques del Teatre Victòria a Escena Digital del MAE.
Notícia de l'adquisició del Teatre Victòria per part del Mago Pop.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
