Francesc Agustí Tàrrega

Dramaturg

1554-1555

Diòcesi de Sogorb

6-2-1602

València (L'Horta)

Canonge de la Seu de València des del 1584 (per això és més conegut com El canónigo Tárrega), on ocupà diversos càrrecs relacionats gairebé tots amb l'administració dels béns de la catedral i del seu capítol. Paral·lelament, va relacionar-se amb els literats espanyols de l'època, entre els quals va obtenir aviat una gran fama com a poeta i dramaturg. Va exercir com a consiliari a la valenciana Academia de los Nocturnos (1591-1594). Al Cancionero d'aquesta acadèmia trobem nombrosos poemes i discursos seus de molt correcta factura i, sovint, d'un to eroticofestiu molt notable. Va formar part dels jurats de diverses justes poètiques celebrades a la ciutat de València.

Com a dramaturg, es conserven un total de deu comèdies seues: El Prado de Valencia, El esposo fingido, El cerco de Rodas, La perseguida Amaltea, La sangre leal de los montañeses de Navarra, Las suertes trocadas y torneo venturoso, El cerco de Pavía, La duquesa constante, La fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced i La enemiga favorable (totes publicades després de la seua mort). Li és atribuït també l'Auto Sacramental del Colmenar, publicat el 1616. Són obres que abans de la publicació ja devien circular, amb tota probabilitat, de forma manuscrita, i que en alguns casos es van representar. Cervantes, Agustín de Rojas i Lope de Vega, entre d'altres, el citen en termes elogiosos.

La crítica posa de manifest que les obres de Tàrrega constitueixen una etapa fonamental en el procés de consolidació de la comèdia barroca espanyola, i alguns dels seus trets el situen en el procés de transformació de les fórmules cortesanes del teatre valencià de la primera meitat del segle XVI. Això pot explicar la presència d’elements estretament relacionats amb els fastos cortesans, els jocs verbals, la presència de trets tràgics i de personatges nobles, els referents històrics, etc. En resum: Tàrrega és un autor que, tot i que camina decididament cap a la comedia nueva, ho fa sense renunciar a una part considerable de l’herència del teatre valencià del segle XVI.

Ferrer Valls, Teresa (ed.). Teatro clásico en Valencia. Madrid: Fundación Castro, 1997.

Juliá Martínez, Eduardo (int. i ed). Poetas dramáticos valencianos. 2 vols. Madrid: RAE, 1929.

Canet, José Luis; Sirera, Josep Lluís. «Francisco Agustín Tárrega». A: Canet, José Luis (ed.). Teatro y prácticas escénicas, II: la comedia. Londres: Tamesis Books, 1986, p.105-130.

Froldi, Rinaldo. Lope de Vega y la formación de la comèdia. Salamanca: Anaya, 1973.

Sirera, Josep Lluis. «Los prelopistas valencianos». A: Huerta Calvo, Javier (dir.). Historia del teatro español. Madrid: Gredos, t. I., 2003, p. 501-525.

Josep Lluís Sirera (2017)