La Vesita

Publicada dins Las obras de don Joan Fernández de Heredia, assí temporales como espirituales (1562), existeix un manuscrit de la producció de Joan Ferrandis d’Herèdia, amb una versió amb variants. Es troba a la biblioteca de l’Institut del Teatre i procedeix del fons Sedó.

L’obra, de 746 versos, ens presenta diverses situacions al voltant de la visita que unes dames fan a una altra, la Senyora, que hom ha identificat amb Jerònima Beneito, l’esposa de l’autor. Aquesta es prepara per a rebre-les, la qual cosa provoca un seguit de picabaralles amb les serventes, Catalina i Guzmana. Com que aquestes són castellanes i parlen en aquesta llengua, i la senyora és valenciana i parla en català, els enfrontaments deriven aviat cap a un contrast entre els costums valencians i els castellans que tenen l'una i les altres.

Arriben les dames visitants, acompanyades de cinc cavallers, un dels quals és portuguès i intervé en aquesta llengua, mentre que la resta dels cavallers ho fan en espanyol, que és la llengua que habitualment empren les dames, a excepció de la Senyora. Es desenvolupa un seguit de parlaments en què les cinc parelles intercanvien agudeses, juguen a jocs de saló com el de les meravelles, dansen, etc. L’obra finalitza quan un rei d’armes presenta un cartell de desafiament contra els cavallers, cosa que fa suposar que l’obra es concloïa amb un torneig. En 1541, amb motiu de la segona representació, Ferrandis d’Herèdia va escriure un pròleg de 270 versos per a justificar el fet que es tornés a representar l’obra. Es troba protagonitzat per la Senyora, que és identificada com la dona de l’autor, i el mateix autor. La situació dona peu a diversos retrets molt divertits en la línia dels tradicionals enfrontaments entre homes i dones.