Escalante Centre Teatral

Espai per a l'exhibició, la producció i la coproducció d'espectacles de teatre per a infants de companyies professionals valencianes de teatre o dansa, gestionat per la Diputació de València.

L'any 1985, la Diputació de València comença un projecte educatiu i cultural, «El Teatre dels Somnis», a la Sala Escalante de València, un teatre públic que ofereix espectacles per a infants. L'edifici és un antic palau que encara conserva nombrosos trets tardorenaixentistes, mentre que el teatre es va construir a principi del segle xx i té característiques modernistes.

Josep Gandia Casimiro, director de Teatres de la Diputació; Alfredo Mayordomo, cap de producció, i José Luis Castro, director d'escena, reconvertiren aquesta sala en un teatre especialitzat en produccions per a públic infantil. Aquesta idea substitueix el projecte anterior, dirigit per Joanvi Cubedo, que volia convertir aquest teatre en la segona sala de Teatres de la Diputació, en la qual volia programar tant teatre valencià com d'àmbit internacional.

El Teatre dels Somnis, sota les ordres d'Alfredo Mayordomo, comença l'octubre de 1985 amb l'estrena de l'espectacle Fantasia per a un joguet trencat i continua amb Al ritme dels somnis, el gener de l'any 1986, tots dos sota les ordres de José Luis Castro. Els segueixen Tirant lo Blanc (1986), l'espectacle de dansa El carnaval de los animales (1986), La comèdia de les equivocacions (1987) i Tarzan (1988) i Pinotxo (1989), que són els primers espectacles que es porten de gira per altres ciutats del País Valencià i de tot l'Estat.

L'any 1989, amb Vicent Vila com a nou director, naixen els festivals anuals «Nadal a l'Escalante» i el cicle Microespectacles. El primers ofereixen espectacles de gran format de companyies valencianes i internacionals i altres activitats paral·leles, com taules redones i cursets, mentre que el segon afavoreix el petit format. Sota la nova direcció la sala continua amb produccions públiques, tot i que s'insisteix en el fet que l'Escalante produeix, però són les companyies les que fan la producció executiva. A més, a partir de la temporada 1989-1990, s'amplia l'oferta a dues estrenes per temporada. Aquest projecte té tres eixos fonamentals: producció d'espectacles, exhibició i acció pedagògica.

També hi trobem mostres no periòdiques: la Mostra de Teatre Infantil Valencià, la Mostra d'Escoles i els Tallers de Teatre. Durant la temporada 1990-1991, la Mostra de Teatre Infantil Valencià compta amb vuit propostes de companyies valencianes, i es creen dues exposicions itinerants: «Titelles del Tirant lo Blanc» i «Muntatges Sala Escalante»; l'òpera L'última llibreria (1991) i Gulliver a Lil·liput (1992), una coproducció amb el Teatre Tandarica de Bucarest. L'any 1993 es coprodueix el microespectacle Història de Geppeto i Pinotxo (1993) amb el Teatre Aida de Verona.

L'any 1993 es comencen a confeccionar propostes de treball a les carpetes dels professors per endinsar el públic en l'espectacle abans de la representació, amb la col·laboració del Departament de Didàctica Teatral format pel grup El Abanico. Aquest nou plantejament s'inicia amb l'espectacle L'illa del tresor (1993).

El gener de 1995, el teatre rep el primer guardó, la Medalla de Plata al Mèrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, al qual el seguiren nombrosos reconeixements, com ara premis Max, de l'ASSITEJ o de l'AVETID.

La temporada 1994-1995, amb el canvi del partit en el govern, se'n modifica el nom: de Teatre dels Somnis i Sala Escalante a Centre Teatral Escalante, tot i que l'espai continua sota les ordres de Vicent Vila. A més, es crea la línia de formació teatral: l'Escoleta (escola de teatre per a alumnes de sis a dotze anys), el taller permanent de formació d'actors, una aula per a cursos monogràfics, a més d'un espai d'exposicions. Es perfila el que serà l'Escola de Teatre, que actualment ofereix cinc espais pedagògics i de formació específics: Professional, Especialitzacions, l'Escoleta, el Teatre per a Adults i l'Aula de Teatre.

L'any 2004 es crea l'Espai d'Exposicions a la planta baixa. A partir del maig de 2008 s'ofereix el cicle Menut Teatre, adreçat als infants des de zero a tres o a cinc anys, segons l'edició.

Per commemorar la primera dècada s'edità el llibre La Sala Escalante i el teatre infantil valencià (1995). Deu anys després, per celebrar el 20è aniversari, s'organitzà una exposició sobre els sis-cents professionals valencians que hi havien participat, i per al següent aniversari s'edità el volum 25 anys Escalante centre teatral (2010).

Al llarg d'aquests gairebé trenta anys d'història s'han produït una quarantena d'espectacles. Actualment s'ofereix una funció setmanal, el diumenge, a més de les sessions matinals específiques per a escolars.

• Cubedo, M.; Vila, V.; Herreras, E. La Sala Escalante i el teatre infantil valencià. València: Diputació de València, 1995.
• Herreras, E. (ed.). 25 anys Escalante centre teatral. València: Diputació de València, 2010. <http://escalantecentreteatral.com/publicacion/25-anos-escalante-centre-teatral>

• Fotografies de la pàgina web Escalante Centre Teatral

• Web Escalante Centre Teatral