Teatre Olimp

Al carrer dels Mercaders, a l'altre cantó de la Rambla, entre el barri de Sant Pere, on es localitzaven les activitats tèxtils de poca envergadura, i el carrer de la Princesa, una de les vies residencials privilegiades de la ciutat, es trobava el Teatre Olimp, una sala propietat d'una societat privada: l'Instituto Dramático del Olimpo. En el Manual histórico-topográfico, estadístico: o Guía General de Barcelona, de Manuel Saurí i Josep Matas, publicat l'any 1849, el mateix de la  inauguració de la sala, s'informava: «Consta de vuitanta socios propietarios y vint alumnos de declamación entre señoras y caballeros: se dan funciones dramáticas y algunos bailes de sociedad, hay los periódicos de la capital y los de literatura y teatro del Reino; se permiten los juegos tolerados por ley; el edificio, además de un espacioso jardín con diversos surtidores, tiene salón para baile, otro para platea y palco escénico, camarines para los alumnos, otra varias piezas y café» (Artís).

Inaugurat el 18 de gener del 1852, el nou Olimp —una «maqueta del Principal», segons la impressió d'un crític de l'època recollida per Josep Artís— adquireix un singular relleu dins els teatres barcelonins de societats recreatives. L'any 1866 allotja com a entitat filial La Talia Catalana, que tenia per finalitat promoure el teatre en català. Tot i ser un teatre d'aficionats, les notícies que ens n'han arribat parlen de la qualitat de les representacions i de l'èxit de públic. En algunes d'elles actuaven actors professionals d'anomenada com Josep Maria Dardalla i Joaquín García Parreño, entre d'altres. L'any 1871 el dirigeix Rossend Arús, i finalment l'any 1882 es ven en subhasta pública.

Malgrat que la seva història com a teatre es pot donar com a acabada l'any 1888, l'espai segueix en ús. Obert a grups independents, al marge de les companyies professionals, l'any 1896 s'hi posa en escena Espectres d'Ibsen, i l'any 1926 s'hi instal·la una escola de música, que dona el nom de Sala Capcir al teatre. Cap al 1936 torna a recuperar l'antic nom, i als anys quaranta és la seu de la Peña Cultural Barcelonesa i es converteix en un teatre d'entitats més, en el qual els diumenges es representaven obres de teatre i sarsueles, a més de fer-hi balls i altres activitats. L'esdeveniment més important d'aquesta darrera època de l'Olimp és la primera posada en escena, el 2 de juny del 1951, d'un parell d'obres teatrals de Joan Brossa: Farsa entenent que els espectadors observessin l'escenari a vista d'ocell i Nocturns encontres. La següent temporada, al juny, la sala tanca definitivament les seves portes.

Artís, Josep. «Olimp». Fons Artís. Caixa 36. Arxiu Històric de la Ciutat. Casa de l'Ardiaca.

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.