Avinguda del Paral·lel, 87, Barcelona.
Redactor: Antoni Ramon i Graells
Dates: 1906-1962Inaugurat el 21 de juny del 1905, el Teatre Còmic, el primer propietari del qual fou Guillem Juncà Padró, era obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall. En el Còmic, Raspall, amb Andreu Audet i Salvador Vinyals, un dels arquitectes de més sales d'espectacle del Paral·lel, dona una enginyosa resposta a les circumstàncies que envoltaven la tramitació dels permisos d'obres en aquell període i, traient profit de la precarietat legal en què es movia l'arquitectura teatral de l'avinguda, arriba a definir un cert tipus arquitectònic. El teatre mantenia en planta una semblança evident a un magatzem o a un edifici industrial en tres naus, les laterals més estretes i la central més ampla. Una estructura fàcilment adaptable a l'espectacle, ja que, una vegada construïts, els pòrtics laterals es podrien transmutar en els pisos de llotges, i el central, en la platea. Per completar la transformació, en una crugia es va construir un mur amb una embocadura, que dividia l'espai en sala, d'una banda, i escenari, d'una altra.
El canvi del projecte del Còmic, del 1905 al 1906, ho mostra amb claredat. Les dues versions tenen en comú aquesta composició en tres naus, però mentre que la primera proposta presenta el grau d'indefinició funcional habitual en els expedients administratius d'altres sales d'espectacle, la segona enuncia l'ús teatral sense subterfugis. Els noms escenari, orquestra, platea i vestíbul s'escriuen en el plànol i se situen, tal com toca, al llarg de l'eix longitudinal de l'edifici sense haver d'alterar l'organització estructural tripartida. Una lleugera indicació marca la línia dels pisos de llotges i una altra detalla l'embocadura de l'escena. Manuel Joaquim Raspall, que tot just havia obtingut el títol d'arquitecte quan rebé l'encàrrec, arriba a una solució intel·ligent, que adapta en el projecte posterior del Teatre España.
Amb una programació fonamentalment de sarsuela fins als anys vint, «el Teatre Català té poc a veure amb el Cómico» (Artís). En la temporada 1910-1911, l’actor Josep Bergés, director de la companyia de sarsuela aleshores titular del local, hi posa en escena uns actes de Juli Vallmitjana, el drama del qual, La mala vida, s’hi estrena el 15 de març del 1918, la mateixa temporada en què també hi actuen Enric Borràs i Maria Vila.
A partir del 1924, el Còmic té el seu moment de màxima esplendor, sota la direcció de l’empresari Manuel Sugrañes i Albert. D’aleshores són una sèrie de revistes el títol de les quals sempre tenia sis lletres, ja que Sugrañes creia que això li donava sort. La primera va ser Ric-Ric, i la seguiren: Kiss-me, Yes-Yes, She-She, Joy-Joy, Love-me, Roxana, Eureka, Bis-Bis, Pocker i Not-Yet, entre moltes d’altres.
Dels anys quaranta als seixanta, el Còmic va continuar amb la programació de revistes musicals amb l’empresari Joaquín Gasa i amb vedets com Carmen de Lirio i Mary Santpere, i Alady. Un dels darrers espectacles a la sala fou La nena y yo, amb Mary Santpere i Miguel Gila. En un pèssim estat de conservació, el teatre es tancà el 17 de maig del 1962. L'intent de reobrir-lo per part de l'il·lusionista alemany Kalanag va fracassar. El 14 de juny Sempronio, des del Diario de Barcelona, feia una crida per impedir que la Caja de Ahorros y Monte de Piedad, compradora de l'edifici, hi construís el bloc d'habitatges que finalment s'edificà.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
