Logo Institut del Teatre

Avinguda del Paral·lel, 59, Barcelona

Redactor: Antoni Ramon i Graells

Dates: 1901-2019
Descripció

Instal·lat des de l'any 1901 en un cobert que quedà pràcticament destruït després d'una ventada, el Teatre Apolo es tornà a bastir tot seguit.

L'expedient administratiu del local és un bon exemple de la picaresca associada a la construcció dels teatres del Paral·lel. Actuant com a mandatari dels germans Manuel i Ricardo Soriano, dos dels grans emprenedors teatrals de l'avinguda en aquell temps, el 8 de març del 1904 Joaquim Socias demana permís d'obres a l'Ajuntament per a «derribar unos cobertizos existentes y construirlos de nuevo». La sol·licitud s'acompanyava d'alguns plànols: emplaçament, planta i dos alçats, signats per l'arquitecte Andreu Audet i Puig, que també ho havia sigut de la precària construcció original (Badenas 1993, p. 167). En una instància posterior, del 14 de març, els coberts es qualifiquen com a «funcionales», sense determinar-ne l'ús. I unes setmanes després, el 6 d'abril del 1904, de nou és la denúncia d'un veí la que ens dona la pista de la indefinida funció, quan exposa que «ha dado principio a obras de nueva construcción que a juicio del que suscribe serán cinematógrafo o teatro».

Des del 19 de juliol del 1904 i fins al final de les obres, se succeeixen les denúncies del portero de vara, del celador i de veïns —segurament empresaris de la competència—, així com les ordres d'aturar les obres. Un any més tard, el 4 d'abril del 1905, l'Ajuntament reconeix que «sin permiso […] el cobertizo que solicitaba construir el Sr. Socias ha resultado destinado a Teatro y se denomina Apolo», i conclou que com que «Los ayuntamientos no concederán permiso para construir edificios destinados a espectaculos sin que proceda el consentimiento del gobernador civil […] se remita este informe al Excmo. Gobernador Civil». El següent document d'aquest expedient exemplar és del 29 d'abril del 1905, i ja fa referència a la sol·licitud de Juan Mestres, en qualitat d'administrador del Teatro Apolo, d'instal·lar a la cantonada de Marqués del Duero i Conde de Asalto «un candelabro para alumbrar con gas un letrero anunciador destinado al expresado teatro». L'Ajuntament concedí el permís. L'obra consumada s'imposava a la norma establerta.


Activitat

Sota la direcció dels germans Manuel i Ricardo Soriano, dos dels grans emprenedors teatrals, els inicis de l'Apolo són sarsuelers. Al programa de la inauguració, el 19 d'octubre del 1904, hi consten tres sarsueles: El cabo primero, El puñao de rosas i Hanisele Nitouche. De totes maneres, i com a la majoria de locals del Paral·lel, la programació era eclèctica, apta per a satisfer tots els gustos. L'any 1906, per exemple, Enric Borràs hi interpreta El místic i Terra Baixa. I Enric Giménez tant hi actua en melodrames de to popular, com representa Cyrano de Bergerac de Rostand.

El 16 de febrer del 1939, pocs dies després de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, l'Apolo ja anunciava la represa de les funcions, però el 1943 tancava les portes per tal de dur a terme una reforma integral del local; va reobrir el 23 de desembre del 1945. S'hi estrenà Golondrina de Madrid i Adiós a la bohemia, obres líriques en un acte.

Als anys cinquanta Matías Colsada compra el Teatre Apolo. La revista musical triomfa amb obres com Las alegres chicas de Colsada, vedets com Lina Morgan i Tania Doris i actors com Luis Cuenca, però al llarg dels vuitanta decau. El 23 de setembre de 1990, seguint la deriva inexorable d'altres sales, l'Apolo s'enderroca per reedificar-se compartint l'espai amb un hotel de set plantes i un pàrquing. En reobrir-se, amb un aforament de 895 localitats, ha de compartir, doncs, l'espai vital amb altres usos, evidenciant d'aquesta manera la pèrdua de l'hegemonia del món de l'escena en l'avinguda del Paral·lel. Això no obstant, les dimensions de l'escenari permeten posar en escena musicals, entre els que podem destacar El Mikado, Cabaret o Sweeney Todd.


Bibliografia
  • Artís, Josep. «Teatro Apolo». Fons Artís, Caixes 22 i 36. Arxiu Històric de Barcelona. Casa de l’Ardiaca. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Expedient 9688.
  • Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel, història d'un mite, un barri de diversió i d'espectacles a Barcelona. Lleida: Pagès, 1998.
  • Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Barcelona: Amarantos, 1993.
  • Cabañas Guevara, Luis. Biografía del Paralelo, 1894-1934. Recuerdos de la vida teatral, mundana y pintoresca del barrio más jaranero y bullicioso de Barcelona. Barcelona: Memphis, 1945.
  • Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Viena edicions, 2013.

Enllaços

Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x