Tres forasters de Madrid

Jasinto és un humil rellotger que ha aconseguit fer uns pocs estalvis. Casat amb Baltasara, desitja que el fill de tots dos, Carmelet, es case amb Sunsión, la filla del so Donís, un drapaire veí, de posició una mica més benestant. Baltasara, però, aspira a més: en un viatge a Madrid va conéixer Doña Prisca i Don Torcuato, persones molt ben relacionades amb el poder, i enveja la vida que porten a la capital. A més, Carmel, que va acompanyar sa mare a Madrid, hi va conéixer Corina, la filla dels madrilenys, i se'n va enamorar perdudament.

Un dia, els madrilenys arriben de Madrid per a tornar-los la visita. Ja a casa dels valencians, no paren de vanar-se de la seua categoria social i dels seus béns. Baltasara, entusiasmada, somia que Carmel es casa amb Corina i per a fer-ho possible espremerà els estalvis familiars per conrear així els madrilenys, els quals, com que han vingut sense diners en monedes, mai no desembossen res. Simultàniament, rebutgen els drapaires, als quals ja no consideren dignes.

El segon acte s'inicia uns dies després. Els forasters continuen fent despeses i mai no troben el moment de canviar els seus bitllets. En realitat, estan esperant l'arribada d'un terratinent, la Pomera, amb qui tracten de casar Corina. Quan Carmel se n'assabenta intenta suïcidar-se; llavors, valencians i madrilenys s'enfronten, fins que Sunsión els informa que ha descobert que la Pomera és tan farsant com els madrilenys. Jasinto s'ha quedat sense estalvis; Baltasara, sense possibilitats de fer vida social a Madrid, i Carmel, sense somnis poètics i sense Corina. Per sort per a ells, els drapaires, representants del seny de la petita burgesia valenciana, continuen al seu costat i gràcies a ells poden fer front al desengany sofert.