Estar esgotat és molt més que estar cansat. «No és simple cansament, no estic simplement cansat, tot i la pujada». El cansat ja no disposa de cap possibilitat (subjectiva) i, per tant, no pot realitzar la més mínima possibilitat (objectiva). Aquesta, però, segueix existint, perquè un mai no fa realitat totes les possibilitats, fins i tot en crea de noves a mesura que en realitza. El cansat només ha esgotat la realització, mentre que l’esgotat esgota tot el possible. El cansat ja no pot realitzar, però l’esgotat ja no pot possibilitar. «Que em demanin l'impossible, em sembla bé. ¿Què més, si no, em podrien demanar?». Ja no hi ha possible: un spinozisme obstinat.
Beckett, Samuel («Quad» i altres peces per a la televisió) ; Deleuze, Gilles («L'esgotat»)
Piquer Minguijón, Héctor [traductor]
Editorial/s
Plec22, amb el suport de l'Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)
Col·lecció
Mapes del desig
Lloc
Barcelona
Any
2017
Suport
Paper
Enquadernació
Rústica
Pàgines
125
Alçada i amplada
18 x 14,7
Idioma/es
Català
Dipòsit legal
B-16763-2017
ISBN
978-84-944269-3-3