Quinze anys de teatre català: els teatres Romea i Novetats de 1917 a 1932

Ramon Batlle i Gordó (Barcelona 1894-1973), fou un dels escenògrafs catalans més importants del període que va del 1920 al 1960, i fou també un gravador excel·lent. Es formà en el taller escenogràfic de Frederic Brunet i Antoni Pous. El 1918 s'uní professionalment a Emili Amigó, el gran col·laborador de Salvador Alarma. Dissolta la firma Batlle-Amigó el 1931, continua fins l'any 1962 i compta amb la col·laboració inapreciable del seu deixeble Rafael Mora. Peléas et Mélisande i Mar i cel són alguns dels seus primers muntatges duts a terme respectivament el 1919 i el 1920. Un seguit innombrable d'escenografies per als teatres Romea, Liceu, Novetats, Tívoli, Còmic, Barcelona, Nou, Eldorado, Poliorama i Calderón, entre d'altres, l'uniren a noms prestigiosos de l'escena. La seva tasca principal, però, la duu a terme a La Gran Companyia Catalana, que durant el període que va del 1917 al 1932 intenta consolidar un teatre estable català al Romea i Novetats, ambdós teatres barcelonins. En fou escenògraf titular i, en alguna ocasió, director artístic. La metòdica meticulositat de Ramon Batlle el portava a escriure nombroses notes i apunts dels aspectes diversos de l'activitat que l'ocupava. L'any 1958 redactà un treball breu sobre Conceptes de l'escenografia i, més tard, Quinze anys de teatre català: els teatres Romea i Novetats de 1917 a 1932, el volum que ara presentem.

Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona

Monografies de teatre ; 15

Barcelona

1984

Paper

Rústica

231

22 x 15 cm

Català

B. 21.218-1984

84-297-2163-0

Llibre