Nit de reis

Nit de reis o El que vulgueu se situa a una de les millors èpoques de Shakespeare, al cor de la seva producció. És una comèdia deliciosa del 1600, composta per ser representada al palau reial, com cada any era costum, precisament la nit d'epifania (la nit que fa dotze passat Nadal).
Shakespeare s'inspirà en les Novelles de Matteo Bandello, com ja ho havia fet per escriure Romeo i Julieta i Molt soroll per no res.
A Nit de reis, construïda amb una habilitat magistral, s'hi tracta abans que res el tema de l'amor i l'amistat. El dramaturg no ho fa de manera simple, presenta un món real que amenaça la seguretat de la naturalesa i la sensiblitat. Ben aviat arriba el punt més compromès; quan Viola fa cap a Il·líria, escopida pel mar, i decideix disfressar-se i passar per ser Cesàrio, un patge al servei del duc del qual s'ha enamorat. Shakespeare hi tracta l'eròtica dels seus propis Sonets, el veritable tema dels quals és l'elecció o, millor encara, la impossibilitat d'elecció entre el noi i la dama, la fràgil frontera entre l'amistat i l'amor, la fascinació per tota bellesa, la universalitat del desig, impossible d'aturar i de limitar a un únic sexe. L'ambigüitat constitueix la base del joc de l'amor i de la comèdia.

Nit de reis fou traduïda al català per Carles Capdevila el 1904, per Carme Montoriol el 1934 i per Josep M. de Sagarra, en la magnífica versió que ara publiquem. 

Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)

Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal ; 26

Barcelona

1985

Paper

Rústica

146

18 x 11 cm.

Català

B-39160-1985

84-02-10642-0

Llibre