Les alegres casades de Windsor

Les alegres casades de Windsor és una de les comèdies de Shakespeare que han conegut més fortuna: la trama del pretendent burlat i apallissat, que trobem repetida una i altra vegada en el teatre europeu medieval, pren un relleu excepcional a través de la figura de Falstaff. La situació, quan fou agafada per Shakespeare el 1601, ja havia passat per l'adreçador de la narrativa italiana del Renaixement, i havia donat lloc a una peça contemporània, La comèdia del gelós, estrenada per la companyia de Shakespeare el 1593. L'escriptor d'Stratford, doncs, com tantes vegades, va preferir omplir de contingut el gerro, abans que entretenir-se a fer el motlle de terrissa.

Podríem argüir que, amb Les alegres casades de Windsor, Shakespeare va concebre una obra feminista; en efecte, les casades de la comèdia, tant la senyora Ford com la senyora Page, es mouen amb una perfecta desimboltura davant els marits i davant el pretès amant i, per acabar-ho d'arrodonir, la joveneta Anne es desfà de tots els promesos que li proposa el clan familiar i es fuga amb el noi que estima.

Les alegres casades de Windsor fou traduïda al català per Josep Carner el 1909, i en el període 1942-1943, per Josep M. de Sagarra. El text, lleuger, virolat, excessiu, ha demostrat sempre, quan ha estat representat, un enorme poder de captació, que els anys no semblen pas haver enterbolit.

Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)

Col·lecció popular de teatre clàssic universal ; 6

Barcelona

1980

Paper

Rústica

146

18 x 11 cm.

Català

B-4773-1980

84-02-06979-7

Llibre