La tempestat, escrita i estrenada el 1611, és gairebé la darrera obra de Shakespeare. L'any següent el dramaturg d'Stratford estrenà encara Enric VIII, obra de tema quasi coetani que va disgustar la reina Elisabet (filla del monarca al·ludit), i posà fi a l'activitat de l'escriptor.
Shakespeare sembla inspirar-se en algunes escenes de la Commedia Dell'Arte, i sembla haver pres en compte també les enraonies que circularen per Londres arran del naufragi de sir George Somers, ocorregut un parell d'anys abans a les Bermudes. La tempestat, doncs, que pot ésser sotmesa a moltes interpretacions sense perill d'esgotar-se, relaciona dues àrees geogràfiques que en el seu temps eren tingudes per antagòniques: les illes del Mediterrani, que havien perdut ja el misteri que seduí Ulisses en el curs del seu llarg periple, i els arxipèlags atlàntics, on totes les aventures i totes les meravelles esdevenien possibles.
Pròspero, un dels personatges de l'obra, llença al mar la seva vareta i abjura dels poders màgics. Ens agrada veure-hi el Shakespeare vell, arran ja del silenci, renunciant al seu do després d'haver resumit en uns mots allò que sempre fou essencial en ell: l'enigma calidoscòpic de la vida.
A Catalunya, La tempestat ha estat objecte de diverses traduccions. La incorporació plena i fidel del text de Shakespeare, però, la constitueix la present traducció de Josep M. de Sagarra.
Shakespeare, William
Sagarra, Josep Maria de [traducció]
Editorial/s
Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)
Col·lecció
Col·lecció popular de teatre clàssic universal ; 7
Lloc
Barcelona
Any
1980
Suport
Paper
Enquadernació
Rústica
Pàgines
145
Alçada i amplada
18 x 11 cm.
Idioma/es
Català
Dipòsit legal
B-26772-1980
ISBN
84-02-07461-8
Tipologia
Llibre
