David Plana va néixer a Manlleu el 1969. Comença la seva carrera fent d'actor, director i dramaturg al Teatre Centre de Manlleu. Posteriorment estudia interpretació a l'Institut del Teatre (Centre d'Osona) i direcció i dramatúrgia a l'Institut del Teatre, a Barcelona. Treballa esporàdicament d'actor i l'any 1997 estrena Mala sang, a la Sala Beckett. Per aquesta obra rep el mateix any el Premi Espectade Revelació atorgat per la crítica de Barcelona i el Premi Serra d'Or al millor text teatral. Ha alternat la direcció d'espectacles amb l'escriptura de textos teatrals i guions per a la ràdio i la televisió. El 1998 codirigeix l'obra Criatures (espectacle amb textos de diferents autors, entre els quals n'hi ha dos d'ell mateix) i Petita mort, un text propi, a la Sala Beckett. L'any 1997 el Centre Dramàtic de la Generalitat li concedeix una borsa d'ajut gràcies a la qual escriu La dona incompleta.
La dona incompleta, David Plana explora un gènere amb pocs precedents en el teatre: el fantàstic. Sense renunciar a l'humor, pren com a referents el cinema de David Lynch, Atom Egoyan o Alfred Hitchcock per crear una història morbosa i d'atmosfera inquietant.
El protagonista és un personatge a qui de mica en mica se li ha enfonsat el món: no té casa ni diners, està separat, la seva filla el menysprea… L'única cosa que li resta és el seu imaginari, la seva capacitat d'inventar. La secretària, a qui podríem considerar l'antagonista de la història, és una jove ambiciosa, una «guanyadora» sense escrúpols amb un futur brillant, la qual té una disminució física (li falta un braç) que considera un obstacle per aconseguir el seu objectiu: arribar al capdamunt. Les vides d'aquests dos personatges s'encreuen quan a la secretària li implanten un braç ortopèdic. Un braç, però, que comença a fer moviments incontrolats…
Com diu Toni Casares al pròleg, «La dona incompleta és una capsa de sorpreses, una espècie de nina russa d'històries que s'insereixen l'una dins l'altra amb una solució de continuïtat i de dependència perfectes i que a la segona part exploten en un deliri oníric que omple de sentit tot allò que en un principi ens havia semblat intranscendent».
Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)
Col·leccióBiblioteca Teatral ; 101
LlocBarcelona
Any2001
SuportPaper
EnquadernacióRústica
Pàgines85
Alçada i amplada18 x 12 cm.
Idioma/esCatalà
Dipòsit legalB-5819-2001
ISBN84-7794-771-6
TipologiaLlibre
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar