Joan Cavallé va néixer a Alcover l'any 1958. L'any 1986 va guanyar el premi Salvador Reynaldos de teatre inèdit amb el text que ara presentem. Posteriorment, l'autor ha obtingut el premi Cristina Requena de periodisme i el Josep M. de Sagarra de traducció teatral, tots dos el 1988, aquest darrer per la versió que va fer de Fin de partie, de S. Beckett. També ha estat finalista, el 1988 i el 1989, respectivament, dels premis de narrativa Víctor Català i Documenta. És membre del col·lectiu artístic i literari La Gent del Llamp, que es dedica fonamentalment a l'edició. També ho és del grup Teatre Instantani, amb el qual ha estrenat el seu monòleg El telèfon (1989), que també ha dirigit. Un altre monòleg seu, Senyores i senyors…, ha estat estrenat per la Companyia Zàlata (1990). Des del 1989 comença a publicar amb una certa normalitat. La seva obra editada pot resumir-se, a hores d'ara, en dos llibres d'història, un de proses literàries (Camell de doble gepa, 1989), un de narracions (Les flors verinoses, 1990) i tres de teatre (els textos estrenats i L'espiral). Professionalment, fa de director del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
L'espiral (Exercici d'autofàgia) és una obra amb un plantejament apriorístic molt dur: un personatge ocupa l'escena durant gairebé tota l'obra sense parlar gens, mentre que uns altres dos parlen ininterrompudament però no es veuen mai. Aquesta condició de partida, però, no és gratuïta. L'autor la planteja com l'inici d'un procés de despullament que ha d'arribar a les últimes conseqüències. Un procés a què són sotmesos els personatges, però en el qual els recursos teatrals segueixen la mateixa via.
Cavallé, Joan
Argenté, Joan [pròleg]
Editorial/s
Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)
Col·lecció
Biblioteca Teatral ; 74
Lloc
Barcelona
Any
1990
Suport
Paper
Enquadernació
Rústica
Pàgines
63
Alçada i amplada
18 x 12 cm.
Idioma/es
Català
Dipòsit legal
B-34334-1990
ISBN
84-7794-115-7
Tipologia
Llibre
