L'enveja

Josep Pin i Soler va néixer a Tarragona l'11 de maig de 1842. De molt jovenet havia quedat orfe de pare i els recursos familiars eren escassos. Cursà els primers estudis al seminari, però els hagué d'interrompre. A 15 anys treballava d'ebenista a Barcelona. Així que va poder, estudià magisteri i, a Madrid, Filosofia i Lletres; en aquesta ciutat, hi preparà oposicions de càtedra per a les Escoles Normals Superiors. Va participar en els avalots de la Nit de Sant Daniel (1865) i s'hagué d'exiliar. Instal·lat a Marsella, exercí l'ensenyament, féu d'administratiu i fins treballà com a arquitecte, professió que en aquell temps era lliure de títols. També visqué a Brussel·les, on es va casar, i a Malines, Lieja i Anvers. El 1887 torna a Catalunya; dos anys després s'estableix a Barcelona i treballa en un càrrec administratiu de les indústries Güell.

Pin i Soler començà publicant Quaderns de costums marítimes al diari tarragoní «La Prensa» i, en poc temps, es va guanyar un gran prestigi com a novel·lista i narrador: La família dels Garrigas, Jaume, Niobe, Alícia, Lo miracle del Tallat, etc. Va començar l'ofici de dramaturg per una juguesca, una discussió amb Guimerà respecte les dificultats d'escriure per a l'escena el forçaren a compondre Sogra i nora (1890). Ja iniciat, havia de seguir produint per al teatre gairebé fins al final: La viudeta, La sirena, La tia Tecla, la baronessa o bé Nau sense timó, Alícia o bé Paràsits, Castell-Florit, Poruga, Bibiana, Ariana abandonada, La pau reparada, Afinitats i L'enveja (1918), entre d'altres, són el seu llegat. Jaume Vidal Alcover, el qual ha preparat la present edició, escriu de l'obra de Pin i Soler: «…és una obra curiosament original, tot i essent composta d'acord amb els cànons del moment —o del precedent, perquè les coses començaven a canviar molt, el 1918, del final de segle ençà—, que és el producte d'un esperit lliure i, diríem avui, contestatari de mena, que mostra una hàbil combinació dels elements de la composició escènica, tot i que és una obra de novel·lista, més que no de dramaturg, que fa prova de l'autèntica condició d'escriptor de Josep Pin i Soler…». Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a la de la Llengua Catalana. Morí a la Ciutat Comtal el dia 31 de gener de 1927.