El somriure de marbre

Miquel Maria Gibert va néixer a la Granadella (les Garrigues) l'any 1956. Llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona, exerceix actualment com professor de Llengua i Literatura Catalanes a l'Institut de Batxillerat Joan Coromines, de Barcelona.

Com assenyala Jordi Pàmias al pròleg de l'obra que presentem, l'autor, «després d'haver escrit El somriure del marbre, es troba en un tombant suggestiu de la seva carrera d'autor dramàtic. Ha incorporat a la seva reflexió teatral un element nou: el poder. I la recerca de la identitat - present a les peces anteriors - deixa pas a un nou aspecte temàtic, que trenca la possible reiteració i li obre un camí inèdit, en el seu teatre. Si és veritat que un autor escriu sempre la mateixa obra, cal que ho faci, a cada peça, des d'angles diferents i amb una llum variable. Gibert, segurament, ho ha vist així: El somriure del marbre ho confirma. De més a més, l'autor, en les obres escrites fins ara, ha demostrat una voluntat d'estil, literari i dramàtic, i un lliurament a la ficció que, amb esforç i una convenient maduració, el poden dur a l'obra valuosa que, sens dubte, persegueix». 

 

El somriure del marbre s'estructura en tres blocs diferents: el primer ens fa conèixer la història —ambientada a finals del segle XVIII a la ciutat d'Albagusta— de don Lluís de Vilalta, un cavaller de l'estirp protagonista d'El vi més ardent, que encapçala una rebel·lió contra el rei; el segon és format pel diàleg que sostenen —l'any 1817— don Albert de Gualter, l'acadèmic autor de la peça que, inspirada en fets suposadament reals, conta la trajectòria del senyor de Vilalta, i Pere Ricomà, un jove i pretensiós dramaturg; i el tercer és integrat per la Presentació i les notes de l'editor i del corrector. La meditació sobre el poder constitueix la base del trenat argumental del drama.