DescripcióTres textos de Jordi Teixidor : La jungla sentimental (1975) / El drama de les Camèlies o el mal que fa el teatre (1984) / El pati (1992)
Jordi Teixidor (1939-2011) és un dels dramaturgs contemporanis més mal coneguts. Cèlebre pel gran èxit dels setanta El retaule del flautista, la fortuna de l’obra posterior ha carregat la llosa de no serne una rèplica. És una anomalia del nostre sistema teatral i editorial que un dels autors insignes del teatre independent tingui més peces inèdites (com a mínim una quinzena) que no pas publicades (catorze). Cal, doncs, que algú endegui l’edició del teatre complet d’un autor més polièdric del que sembla. Si es tractés del fet que les peces post-Retaule són menys ambicioses, potser no hi hauria tant a dir. El cert és, però, que a partir d’El retaule, Teixidor s’imposa explorar vies dramatúrgiques noves per atènyer, a més de l’eficàcia política, cotes artístiques elevades.
Les peces antologades (La jungla sentimental, El drama de les Camèlies i El pati) comparteixen l’observació dels sentiments des d’una òptica materialista que els supedita als interessos d’una societat estratificada en classes socials, en què la permeabilitat, de vegades, és més una mala ficció que no pas una realitat, com exemplifica El drama de les Camèlies. En els tres casos, es transgredeixen valors econòmics o socials: a La jungla, Roger i Míriam pertanyen a famílies industrials enfrontades pel mercat; a El drama, Carlota, una prostituta, fa l’efecte que cobegi Ferran, hereu també d’un industrial de casa bona, i a El pati, Clo, la criada, s’enamora i consuma l’amor amb Michel, el fill de la mestressa. Si les dues darreres són unions interclassistes, a La jungla és dins el mateix estrat, però la guerra econòmica en perverteix la ingenuïtat. L’amor en surt damnificat i blasmat: a La jungla tot s’ha de podrir fins al punt que la relació sigui utilitària; a El drama, la sinceritat condueix al frau i a la fatalitat, mentre que a El pati la mestressa hi consent per allunyar el seu fill de la porga dels perdedors.
