DescripcióHeinrich von Kleist neix a Frankfurt de l'Oder el 1777. Nét del poeta Ewald von Kleist, pertany a una família que havia donat a l'exèrcit prussià nombrosos oficials, i ell també en va ser. El 1799 abandona l'exèrcit i s'inscriu a la Universitat de Frankfurt de l'Oder, on fa matemàtica, física i filosofia. El 1801 viatja a París on comença a escriure La família Schroffenstein, que acaba el 1802 en una illa de l'Aar, on s'havia instal·lat. Escriu El càntir trencat. Viatja per França i Suïssa. Declarada la guerra de Prússia a Napoleó, el 1807 és fet presoner i enviat al camp de Châlons-sur-Marne, on escriu La marquesa d'O i comença a treballar en Pentesilea. Rühle li publica Amfitrió a Dresden, on s'estableix acabada la guerra. Amb Rühle i Adam Muller funda la revista Phöbus. El 1808 Goethe estrena a Weimar El càntir trencat, que és un fracàs. El 1810 escriu El príncep d'Homburg, publicat després de la seva mort. És un dels principals redactors dels Berliner, Abendblädter, un dels primers diaris de Berlín, que el 1811 ha de tancar. Kleist ha d'assumir deutes importants. Aquest mateix any se suïcida amb la seva amiga Henriette Vogel, greument malalta, a Potsdam, a la vora del Wansee.
Pentesilea narra l'enfrontament entre Pentesilea, reina de les amazones, i Aquil·les, l'heroi grec, a la guerra de Troia. Aquest enfrontament està marcat per la passió amorosa que es desperta entre tots dos i per un seguit de malentesos tràgics que els portaran a la mort. És una tragèdia d'amor i destrucció, de passió esfereïdora i sobretot d'incomunicació absoluta, tant dels protagonistes entre ells com dels exèrcits respecte als seus capdavanters; una tragèdia on l'individu no actua dins el marc d'un univers harmònic, sinó en un món caòtic on no hi ha cap possibilitat d'actuar positivament. L'escenari real de la tragèdia són les ànimes dels protagonistes, que no encerten a comprendre la seva passió i a comunicar-la d'una manera constructiva. El llenguatge, d'una intensitat extrema, també marca la tragèdia i es converteix en un instrument d'incomunicació.
Pentesilea és una obra complexa, tant pel radicalisme del seu plantejament com pel dramatisme del seu llenguatge, poètic i d'una gran bellesa. Feliu Formosa aconsegueix una justa correspondència al llenguatge original i en manté l'estructura mètrica.
