DescripcióKarl Valentin, pseudònim de Valentin Ludwig Fey, va néixer a Munic el 1882. Aquest actor-autor bavarès s'inscriu dins tradició del cabaret muniquès i ha esdevingut un dels còmics més complets i importants del nostre segle. De molt jove presenta, a les cerveseries, esquetxos d'humor basats en personatges del seu barri. El 1902 debuta en teatres i cabarets de la seva ciutat i després fa diverses gires per les principals capitals europees, com Viena, Zuric i Berlín. El 1913 s'associa amb Liesl Karlstadt, actriu amb qui actua fins al 1938. El 1920 va conèixer Berltolt Brecht, el qual el va admirar fins al punt de considerar-lo un dels seus mestres. La Segona Guerra Mundial va truncar l'esplèndida trajectòria de Valentin. Acabada la guerra, va intentar reprendre alguns espectacles amb Karlstadt, però el retorn als escenaris fou un fracàs. Va morir a Munic el 1948.
Valentin va produir una gran quantitat de monòlegs, cançons, números de clown, esquetxos i breus comèdies. Destacà també com a actor de cinema en una cinquantena de films i va enregistrar innombrables discos.
El 1983 l'Institut del Teatre va publicar, en el núm. 16 de la col·lecció Biblioteca Teatral, el volum Teatre de cabaret, que recollia les peces l'espectacle Tafalitats, presentat el 1980 a Terrassa sota la direcció de Pau Monterde. EI llibre es va exhaurir ràpidament. La necessitat de disposar de les peces de Karl Valentin ens ha empès a editar de nou aquells textos; ara, però, es publiquen en versió completa i s'hi afegeixen cinc peces.
Al teatre de Valentin, el llenguatge és la llavor del caos. No ordena, no classifica, no tranquil·litza, no asserena. Les obres de Valentin han de ser llegides com allò que són realment: les petites peces que interpreten els pallassos, els veritables creadors del teatre de l'absurd.
Teatre de cabaret 1 aplega una vintena de peces de K. Valentin, agrupades en monòlegs, diàlegs, cançons i escenes i peces. Els textos han estat traduïts directament de l'original per Feliu Formosa, el qual ha fet la feina amb admirable precisió i intel·Iigència, des d'una saviesa que —com la de Valentin— és alhora dramatúrgica i actoral. Jaume Melendres, el qual ja havia col·laborat en el recull anterior com a autor de la presentació i com a traductor d'una de les peces, fa notar en el pròleg que, segons Brecht, Valentin no explicava acudits per la senzilla raó que "tot ell era un acudit".
