DescripcióAlmeida Garrett va néixer el 1799. El 1811 fuig de Portugal i s'instal·la a les Açores. Després torna a Portugal, però durant els períodes 1823-1826 i 1828-1832 viu exiliat a Londres. El 1836 s'estableix a Lisboa. El teatre va ser sempre un dels objectius prioritaris de Garrett. Obsessionat amb la idea que un dels punts que pot reflectir el nivell cultural d'una nació és la vitalitat del seu teatre, decideix crear un teatre nacional, amb una seu digna i una companyia pròpia. Amb aquesta idea escriu Um Auto de Gil Vicente (1838), obra que subratlla el seu propòsit d'afirmació i d'exaltació nacionalista i que utilitza el recurs conegut del teatre dins el teatre. Les altres obres dramàtiques del Garrett madur apunten clarament a la creació d'una consciència i una actitud de prevenció del poble portuguès enfront del seu veí, un enemic secular i perillós. Dins aquesta línia, escriu O Alfageme de Santarém (1842) i Frei Luís de Sousa (1843). A partir d'aquesta darrera obra, s'inicia un període prodigiós en la producció literària de Garrett, amb les seves millors obres: Flores sem Fruto, Folhas Caídas, O Arco de Sant'Ana,Viagens na Minha Terra i el Romanceiro.
Fra Luís de Sousa, estrenada el 1843 i publicada el 1844, descriu els anys de dominació dels Àustries espanyols a Portugal i proposa com a model patriòtic D. Manuel de Sousa, el qual prefereix incendiar el seu palau abans de deixar-hi entrar els representants a Lisboa del poder espanyol. L'obra és una vertadera tragèdia clàssica que respecta les regles del gènere però alhora té també un to veritablement romàntic, com ho remarca l'accentuada personalitat dels personatges i el mode de conduir-se d'alguns d'ells, com el pelegrí i la filla.
Tragèdia clàssica i drama romàntic, aquesta obra comparteix els principis de l'estètica pragmàtica i els de l'estètica expressiva i segueix la tradició dramàtica portuguesa que lluita contra gegants de veritat i no contra molins. Malgrat la seva importància, Fra Luís de Sousa no va tenir pròpiament descendència; posteriorment aparegueren drames històrics i d'actualitat que van inundar l'escena portuguesa.
Publiquem en aquest volum l'excel·lent traducció de Gabriel de la S.T. Sampol, guanyadora del Premi Josep M. de Sagarra 1995, amb un pròleg de Perfecto Cuadrado.
