Logo Institut del Teatre
Autor/s: Schiller, Friedrich
Altres autor/s: Formosa, Feliu [traducció] ; Orduña, Javier [pròleg]
Editorial/s: Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)
Col·lecció: Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal ; 42
Lloc: Barcelona
Any: 1995
Suport: Paper
Enquadernació: Rústica
Pàgines: 200
Alçada i amplada: 18 x 11 cm.
Idioma/es: Català
Dipòsit legal: B-42860-1995
ISBN: 84-7794-409-1
Tipologia: Llibre
Descripció

Johann Christoph Friedrich Schiller va néixer a Marbach (Suàbia) el 1759 morí a Weimar el 1805. Després d'estudiar medicina a l'escola militar, a partir del 1781 exerceix a Stuttgart, on treballa en la seva primera obra, Els bandits, la qual és estrenada amb gran èxit a Mannheim el 1782. Dos anys després de l'estrena de Don Carlos (1787), obra de caràcter històric, s'incorpora com a professor a la universitat de Jena, on imparteix cursos d'història, feina que li proporciona una posició social estable. Tot just després de sortir d'una greu malaltia, el príncep hereu de Dinamarca li concedeix una pensió de tres anys. Aleshores inicia una reflexió teòrica i s'endinsa en el corprenedor dualisme amb què Kant havia dirimit la confrontació entre la natura sensible i la natura racional de l'home. El 1794 comença l'amistat amb Goethe. El 1799 estrena Wallenstein i treballa en l'obra Maria Estuard, que és estrenada el 1800.

Posteriorment escriu, entre altres obres, La donzella d'Orleans (1801), La núvia de Messina (1803) i Guillem Tell (1804). La producció de l'últim decenni de Schiller palesa la maduresa tècnica que l'autor reclama als seus coetanis.

Maria Estuard constitueix un model de teatre clàssic gràcies a l'acurat equilibri tècnic que mostra i a la resolució innovadora de problemes dramatúrgics amb una màxima economia de mitjans. L'autor concedeix una gran importància al ritme vers com a garant de la continuïtat dins la diversitat. Cal destacar també la fortuna amb què resol el problema de la unitat d'espai: els tres espais en què es desenvolupa l'obra resten fosos per efecte de la paradoxa que travessa el conjunt de l'acció, producte dels contrastos acuradament disposats per l'autor. La seva habilitat queda palesa en procurar un efecte desconcertant més enlla de l'última línia del drama. Schiller va haver d'inventar personatges que permetessin concentrar l'acció dramàtica i d'oferir, en definitiva, una versió pròpia dels esdeveniments històrics, com ja havia fet anteriorment amb Don Carlos.

La versió que publiquem en el present volum és deguda a Feliu Formosa, el qual ha reeixit admirablement en el gran esforç d'adaptacio al català del vers original alemany.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x