DescripcióCarlo Goldoni va néixer a Venècia el 1707. Va fer la carrera de dret. Ja de petit s'interessà pel teatre, i així que va poder formà part de diverses companyies teatrals, amb la qual cosa tingué l'oportunitat de recórrer Itàlia. Exercí d'advocat a Pisa fins al 1748 i després a Venècia, on es consagrà com a comediògraf. El 1762 s'instal·là a París i va escriure nombroses obres en francès —entre les quals cal esmentar les cèlebres Mémoires— i en italià. És autor també de diversos llibrets d'òpera, alguns dels quals han esdevingut famosos. El seu estil, oposat al de la commedia dell'arte, li valgué dures crítiques de Carlo Gozzi, el qual reprèn l'element fantàstic del gènere, mentre que Goldoni, més d'acord amb l'element realista, utilitza un llenguatge natural amb expressions del dialecte venecià. Les seves comèdies van tenir una gran difusió a Europa, gràcies a l'existència de traduccions a altres llengües, especialment el francès, l'anglès i l'alemany; a la fi del segle xviii circulaven més de tres-centes versions d'obres goldonianes en catorze idiomes. Les obres de Goldoni no s'han de considerar circumscrites únicament als ambients venecià i parisenc; el seu teatre és plenament europeu i mostra la confrontació entre el vell i el nou. L'autor fa del teatre un instrument de lectura del món.
Escrita l'any 1752, L'hostalera va ser estrenada el 1753 a Venècia. Tal com explica Goldoni al pròleg, aquesta comèdia va ser escrita per denunciar la hipocresia femenina. Es lamenta de no haver-ne estat advertit perque això li hauria evitat de caure en les xarxes les dones entabanadores. Aquesta és una de les comèdies més representades de Goldoni, i també una de les més reeixides i divertides de l'autor. Podria semblar que aquesta és una simple comèdia, sense cap més pretensió que la de fer passar l'estona a l'espectador. Però per poc que entrem en el joc dels personatges ens adonem que el joc de Goldoni —la lluita de sexes— no té res d'innocent ni de divertit. Com diu Sergi Belbel «Goldoni retrata magistralment uns personatges a cavall de dos móns, l'antic i el modern, el decadent i l'emergent, amb totes les seves misèries, també amb totes les seves frustracions i contradiccions».
Presentem en aquesta publicació L'hostalera, amb traducció catalana de Núria Furió i Sergi Belbel, pensada especialment per al teatre i posada en escena el 1995 al Teatre Grec.
