Logo Institut del Teatre

Lisístrata (segona edició)

Comparteix
Autor/s: Aristòfanes
Altres autor/s: Carandell, Cristián [traducció i pròleg]
Editorial/s: Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)
Col·lecció: Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal ; 32 
Lloc: Barcelona
Any: 1993
Suport: Paper
Enquadernació: Rústica
Pàgines: 73
Alçada i amplada: 18 x 11 cm.
Idioma/es: Català
Dipòsit legal: B-27794-1993
ISBN: 84-7794-022-3
Tipologia: Llibre
Descripció

Aristòfanes és un poeta còmic grec les dades biogràfiques del qual són poques i incertes. Va néixer a Cidatenèon, un districte urbà d'Atenes, als voltants de l'any 445 aC i, havent estat magistrat a les seves velleses, va morir l'any 385 aC, o poc abans. Un repàs als textos del comediògraf ens indica que coneixia perfectament la literatura grega, des d'Homer fins a la que li era contemporània. Aristòfanes defensa amb les seves comèdies iròniques, amb un sentit crític agut, les idees pròpies del partit aristocràtic, i amb peces com Els començals, Els babilonis i Els cavallers dirigeix el seu poder de sàtira punyent contra Pèricles, i més encara contra els seus successors, principalment Cleó, polític omnipotent, cap del partit democràtic i partidari aferrissat de la guerra, el qual utilitza tot el seu poder per fer emmudir el poeta. Aristófanes també va atacar Sócrates (a Els núvols) i als qui procuraven innovar la tradició teatral, com Eurípides (a Els acarnesos). És considerat el màxim representant de l'anomenada comèdia antiga, de la qual només ens han arribat onze de les quaranta-quatre obres que sabem que ell va escriure. Altres comèdies d'Aristòfanes conservades són: Les vespes, La pau, Els ocells, Lisistrata, Les festes de Demeter, Les granotes, L'assemblea de les dones i Plutos.

Lisístrata és una comèdia d'Aristòfanes de l'any 411 aC, segurament presentada a les Dionisíaques ciutadanes, la qual juntament amb Els núvols i sobretot Els ocells i Les granotes ocupen el moment culminant de l'art aristofànic. Els desencerts polítics dels homes atenesos, que una vegada més s'han embolicat de mala manera amb la guerra contra Esparta, fa que les dones, mogudes per Lisístrata, es rebel·lin: acorden d'abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els marits i els amants fins que els homes no signin la pau. Finalment, l'heroïna, a la qual no li resulta gens fàcil d'imposar a les companyes una disciplina rígida a l'hora de dur a terme l'estratègia que han projectat, aconsegueix —a l'escena— la pau definitiva entre els grecs. Si amb Lisístrata, obra de maduresa d'Aristòfanes, s'inicia en el poeta un interès comparable al d'Eurípides per les figures femenines, Lisístrata és també l'eclosió de l'ideal de panhel·lenisme iniciat pel comediògraf a Els ocells.

L'obra que els presentem en la traducció de Cristin Carandell, feta sobretot per ser representada, és una comèdia que fa riure i riure de debò, i mostra l'esperit vigorós, la força aclaparadora que animen els continguts i les paraules de l'autor.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x