DescripcióRonald Harwood va néixer a Ciutat del Cap, a l'Àfrica del Sud, el 1934. EI 1951 va arribar a Anglaterra. Professor invitat al Balliol College (1985), president del PEN a Anglaterra (1990-1993) i president PEN Club Internacional (1993-1998), ha estat nomenat cavaller de l'Orde Nacional de les Arts i les Lletres (1996) i membre de l'Orde de l'Imperi Britànic (1999). És autor de nombroses peces de teatre, com The Dresser, After the Lions, Another Time, Poison Pen, Taking Sides (Prendre partit) i Quartet. Ha escrit, a més, novenes i biografies. És autor de programes i sèries de televisió, entre els quals hi ha la mítica producció de la BBC All The World' s a Stage (emesa per TVE amb el títol Historia del teatro), en la qual feia també de presentador, i Mandela. Com a guionista de cinema s'ha destacat amb Browning Version i The Dresser (La sombra del actor), pel·lícula nominada amb cinc òscars, un dels quals correspon al millor guió. Ha fet també d'editor en obres com The Ages of Gielgud i The Faber Books of the Theatre.
Harwood és un autor contemporani, però que, per la saviesa i la densitat amb què tracta els temes, per la voluntat de reflexionar sobre nostre temps per la delicadesa amb què dibuixa el personatges, entra de ple en la categoria d'autor clàssic.
Prendre partit és una obra amb estructura de tragèdia grega, però de tema contemporani. Harwood reflexiona sobre la dramàtica experiència del cèlebre director d'orquestra Wilhelm Furwängler amb el totalitarisme nazi, a partir de la qual elabora una lúcida anàlisi sobre la relació entre art i poder. Taking Sides va ser estrenada el 1995 a Londres coincidint amb el quarantè aniversari de la mort de Furwängler.
Wilhelm Furwängler és un semidéu, un alemany preservador de la cultura centreeuropea que, després de la Segona Guerra Mundial, es veu inquirit per Arnold, un mortal nord-americà, un inculte pel que fa a la sensibilitat musical, però amb tot el poder i la ràbia per dur a terme la desnazificació del director d'orquestra més gran de la història de la música. Arnold és l'instrument en mans de Harwood per mostrar-nos la tragèdia d'Europa, la tragèdia del segle xx. Furwängler, com Edip en saber-se culpable del dolor amb què inconscientment castigà el seu poble, assumeix la veritat i esdevé humà: el dolor és més profund i, alhora, més lleu.
Prendre partit ha estat traduïda al català per Joaquim Mallafrè. Ferran Madico, que la va dirigir durant l'estrena a Barcelona el 1997, és l'autor del pròleg.
