Quan els Paisatges de Cartier-Bresson

Josep Pere Peyró, nascut a Palma de Mallorca el 1959, inicià els estudis d'interpretació a la seva ciutat, els quals continuà a Barcelona. Va fundar el grup Morel Teatre, formà part del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo i participà en els Tallers de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett, dirigits per José Sanchis Sinisterra, amb qui es va formar com a dramaturg. Té estrenades les obres: A ninguna parte, dirigida per Luis Miguel Climent, Infinito, dirigida per Manuel Carlos Lillo, Jocs d'artifici, Accions crònica, La parella és…, La trobada, Una pluja irlandesa i Deserts. I també les adaptacions Mary Plexiglàs de Miquel Obiols i L'amant bilingüe, versió catalana d'El amante bilingüe de Juan Marsé. Ha publicat Infinito i La mirada (a la revista Pausa), La parella és… (a Entreacte), Una pluja irlandesa (a Escena) i Deserts (a la col·lecció Tespis de la UIB). El Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya li va concedir una borsa d'ajut per a l'obra El viatge, titulada després Yage. Ha escrit també els textos teatrals Nina i Sueño. La trobada va ser inclòs en el volum 83 d'aquesta mateixa col·lecció.

A Quan els paisatges de Cartier-Bresson, Josep Pere Peyró ens narra la història d'un triangle amorós on res no sembla allò que aparenta a primer cop d'ull. El personatge central creu que té una promesa i un amic, als quals adora; però els tres personatges mai no apareixen plegats: les veritats respectives mai no es confronten. A partir d'un cert moment, el protagonista es va obsedint per la sospita, que cada vegada va prenent més cos, que ella i l'amic l'enganyen. I, com diu el prologuista, «un cop posada en marxa la màquina de la sospita, el protagonista esdevindrà el seu engranatge central i començarà a anar d'un lloc a l'altre del triangle, com una pilota en una partida de ping-pong».

L'obra fou estrenada el març de 1995 a la Sala Beckett de Barcelona. En el present volum publiquem Quan els paisatges de Cartier-Bresson, amb un pròleg de Marcos Ordóñez.