DescripcióAleksandr Valentínovitx Vampílov va néixer el 18 d'agost de 1937 a Kutulik, Sibèria. Treballà com a filòleg i com a periodista. Després de publicar algunes obres de poc ressò, es donà a conèixer el 1966 a l'URSS amb l'obra Comiat de juny, apareguda a la revista Teatr. A partir d'aleshores va esdevenir un autor molt popular. Malauradament, el 17 d'agost de 1972, a punt de complir els 35 anys, va morir ofegat mentre passejava en barca al llac Baikal. Vampílov té un sentit extraordinari de la comèdia i sap conduir hàbilment les trames a través de situacions teatrals molt complexes. Les seves peces es caracteritzen per la gran quantitat i la riquesa dels plans d'acció, pel lent desenvolupament dels personatges i per la seva persuasibilitat psicològica. Vampílov va saber exposar els grans problemes morals del nostre temps. Els seus personatges dramàtics tradueixen una situació social molt més realista que el realisme oficial de l'URSS i van profundament al cor de l'home amb totes les seves contradiccions. Així, l'home del teatre de Vampílov és, sens dubte, l'home rus soviètic, però és també l'home de tots els temps.
A La cacera de l'ànec, una de les obres més importants de Vampílov i la més famosa, l'autor descriu la història d'un empleat totalment fracassat. Es tracta d'un personatge amb poca voluntat, amb una gran capacitat d'adaptació i mancat de sinceritat. Per més plans que faci per regenerar-se, torna sempre a la mateixa actitud davant la vida. Constantment parla de la intenció que té d'anar a caçar l'ànec amb els amics: ho prepara tot detalladament però resulta incapaç de fer-ho, de la mateixa manera que no arriba mai a fer res a la vida. Hi ha molta gent al món que es podria identificar amb aquest personatge; això va contribuir a la popularitat d'aquesta obra. La cacera de l'ànec és una peça molt ben construïda, amb un text viu i amb grans possibilitats d'escenificació. Publicada a l'almanac Angara el 1970, va ser estrenada a Moscou amb un gran èxit.
Amb el volum present donem a conèixer per primera vegada aquesta obra en versió catalana, traduïda directament del rus per Manuel de Seabra.
