Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya

MARIA AURÈLIA CAPMANY I FARNÉS (Barcelona 1918-1991). Formada en un ambient familiar catalanista i culte, cursà estudis a l'Institut Escola i a la Universitat de Barcelona, on va estudiar filosofia. Atenta a les necessitats culturals, polítiques i socials del seu país, es lliurà plenament a la feina que més convenia, amb esperit de servei. Va ser una dona d'una gran personalitat polifacètica, que s'expressà de manera molt brillant parlant i escrivint: féu de pedagoga, conferenciant, narradora, assagista, traductora, periodista, autora i directora de teatre, guionista de televisió, actriu… L'any 1960, amb Ricard Salvat, funden l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Del 1983 al 1987 fou regidora de cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Maria Aurèlia Capmany excel·lí com a novel·lista: El cel no és transparent (premi Joanot Martorell 1948); Betúlia; El gust de la pols; Un lloc entre els morts (premi Sant Jordi 1968, adaptada més tard per a l'escena); Feliçment sóc una dona, i Lo color més blau, entre d'altres. Són textos dramàtics: El desert dels dies; Vent de garbí i una mica de por; Dones, flors i pitança, teatre de cabaret; L'ombra de l'escorpí; Món, dimoni i carn; Botxirel·lo, botxirel·lo, i Francesc Layret, en col·laboració amb Xavier Romeu. De 1979 al 1983 va ser presidenta del Pen Club Català.

XAVIER ROMEU I JUVÉ (Barcelona 1941-Vilafranca del Penedès 1983) cursà estudis de lingüística a la Universitat de Barcelona empès per Jaume Vidal Alcover, i s'introduí al món del teatre guiat per Josep Anton Codina i per Maria Aurèlia Capmany, la qual el definí com «un hereu de Pedrolo i magnífic escriptor». Amb La mort en punt va guanyar el premi Víctor Català de narracions l'any 1976 i el 1979 publicà la novel·la Ascendent Escorpió. Com a autor de teatre es donà a conèixer l'any 1968 amb Els mites de Bagot. Seguiren les obres: A tot arreu se'n fan de bolets, quan plou (sobre El cercle de guix caucasià, de Brecht, escrita en primera versió per a Putxinel·lis Claca i, després, per a teatre d'actors); Alícia en terra de meravelles, i Estat d'emèrgencia, entre d'altres. Són seves també una adaptació de Rebel·lió a la granja, de G. Orwell, en forma de musical; la versió catalana de Les noces del llauner, de J.M. Synge; una traducció d'Els gegants de la muntanya, de L. Pirandello, i Les mans brutes, de Sartre. Va fer de professor d'ortofonia i dicció a l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants i a Estudis Nous de Teatre, i exercí de professor de fonologia, gramàtica històrica i lingüística general a la Universitat de Barcelona. L'any 1983 va escriure Elements de fonologia catalana.

Amb motiu de l'homenatge que Barcelona ret a Maria Aurèlia Capmany en el primer aniversari de la seva mort, i coincidint amb la reposició en escena de l'obra, l'Institut del Teatre torna a posar a l'abast del lector Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, escrita en col·laboració amb Xavier Romeu, una peça ben representativa de l'escriptura dramàtica dels darrers anys del teatre independent. «Quan em van proposar, en ocasió del cinquantenari de la mort de Francesc Layret, una evocació de la seva personalitat —escriu Maria Aurèlia Capmany—, vaig veure ben clar que em calia trobar la manera de fer parlar els fets. I fer-los parlar d'una manera directa, amb el mínim de manipulació literària. No m'interessava construir una tragèdia, el protagonista de la qual fos Francesc Layret, i no perquè Francesc Layret no fos de la pasta dels herois tràgics, sinó perquè els fets d'aquesta tragèdia tenen una força dialèctica que l'argumentació no faria més que enterbolir, i també perquè calia alçar aquesta exemplaritat dels fets contra l'oblit.»