DescripcióPier Paolo Pasolini (Bolonya 1922-Roma 1975), multiforme i contradictori, fou poeta, periodista, pintor, guionista, dramaturg, etc. Obsedit per les imatges de la dualitat, tria la contradicció com a mètode per sacsejar les consciències. Crea l'antítesi i la paradoxa, el contrast escandalós, i lluita aferrissadament contra la societat contemporània. El fascina allò que és arcaic i rural. Admira la tragèdia grega i el mite i intenta desenterrar les restes del passat que veu presents en la consciència moderna.
El 1966 sofrí una malaltia greu que el situà prop de la mort. Durant la convalescència, i després de llegir Plató, començà a escriure una sèrie de tragèdies en molt poc temps, entre les quals hi ha Orgia. Autor teatral important, fou molt crític amb el teatre italià contemporani: atacà durament diversos autors teatrals i es considerà sempre un incomprès. Proposà un teatre completament nou, el Teatre de la Paraula, oposat tant al tradicional com al d'avantguarda, que els considerava productes de l'anticultura burgesa.
Destacà també en el cinema i com a autor de col·laboracions periodístiques, camps en els quals aconseguí escandalitzar molta gent i provocar grans polèmiques.
Orgia fou escrita el 1966 durant la convalescència que Pasolini hagué de passar com a conseqüència de la greu úlcera que patí que el féu estar un mes al llit. El seu amic Giuseppe Zigaina explica que "va contemplar la mort molt de prop". Orgia, segons Zigaina, representa "el desdoblament del paper de l'home i la dona sobre l'escenari, el racional i l'irracional, el masculí i el femení", la qual cosa constitueix una característica contínua de l'autor. Es tracta d'una obra autobiogràfica i per això té tanta relació amb la desesperada vitalitat de Pasolini.
L'obra té sis episodis; els quatre primers ens introdueixen en la cambra matrimonial, on els dos personatges, l'Home i la Dona, es troben emblemàticament oposats, profundament dividits, i són conduïts a una nostàlgica evasió cap a records de temps passats, que també són els de l'autor. Com en tota l'obra de Pasolini, hi trobem la problemàtica psicològica de la diferència. Orgia és la representació del drama de la coexistència impossible de dues naturaleses i dues figures, la de l'Home i la Dona, que conviuen en el Diferent.
