DescripcióMarguerite Yourcenar va néixer a Brussel·les el 1903, de pare francès i mare d'origen belga. El seu nom de família era Marguerite Cleenewerk de Crayencour. Va fer llargs viatges per la Mediterrània i estades d'estudi a Anglaterra, França i Suïssa; l'any 1950 es va establir a Maine, als Estats Units d'Amèrica, on morí el 1987. Ha excel·lit principalment per la seva obra narrativa, de gran categoria: Alexis ou le traité du vain combat (1929), La nouvelle Eurydice (1931), Les songes et les sorts i Nouvelles orientales (1938), Le coup de grâce (1939), Mémoires d'Hadrien (1951) i L'oeuvre au noir (1968), i pels seus textos d'assaig: Pindare, présentation critique de Cavafy (1958), Le Temps, ce gran sculpteur (1963), Mishima ou la vision du vide (1980) i Comme l'eau qui coule (1982). Marguerite Yourcenar també ha escrit poesia d'una gran qualitat: Feux (1963), Les charités d'Alcippe (1956-74), i en la seva producció teatral trobem peces de recreació de mites clàssics com Electre ou la chute des masques (1954), Le mystère d'Alceste i Qui n'a pas son minotaure? (1963) i Rendre à César (1970). El tret comú a l'obra de Marguerite Yourcenar és l'interès per les cultures orientals i les filosofies que comporten, i també la serenitat vitalista amb què es mira les coses del món, sempre des de la perspectiva del passat i de la seva repercussió en el present i fins i tot en el futur. Marguerite Yourcenar va ser elegida el 1980 membre de l'Académie Française: era la primera dona que entrava en la famosa acadèmia des de la seva fundació, al segle xviii. Donar al Cèsar constitueix la tercera aparició, aquest cop sota la forma dramàtica, d'una novel·la publicada primerament el 1934 i la versió definitiva de la qual data de 1959 (Denari del somni). Com la novel·la, l'obra dramàtica, semirealista i semial·legòrica, és situada a la Itàlia feixista de 1933 i, mitjançant l'artifici d'una moneda que va corrent de mà en mà, enllaça episodis col·locats els uns arran dels altres. Una fabulació política —la història d'un atemptat sense èxit contra Mussolini—serveix d'eix a una sèrie d'esdeveniments individuals.
