Descripció«L'obra teatral Minetti és, després de L'innocent i el dement i de La farsa del costum, la tercera de Bernhard pertanyent a la sèrie de drames sobre artistes; un gènere, aquest, que trobem exclusivament en la literatura burgesa i que ha estat qualificat com de "tragèdia de la individualitat".»
«Minetti no és una persona que sigui artista escènic per casualitat, establerta en el paper de Lear. Tots dos aspectes són essencials a la seva figura: tota persona que sigui artista és, en el fons, un artista escènic, perquè existir no significa cap altra cosa que representar un paper en el "teatre de l'existència".»
«Chiller s'havia imaginat el món com situat en els millors anys de la vida d'un home. Poc després el món havia envellit, i el retrat de l'artista és el d'un home vell. (…) Així també Minetti és un que ho ha perdut tot, que sobreviscut a si mateix, raó per la qual present i passat se li sobreposen en una confusa fantasmagoria.»
Del pròleg de Herbert Gamper a Minetti.
Thomas Bernhard, el gran escriptor austríac, un dels més polèmics del nostre temps, va néixer a Holanda el 1931 i va estudiar art dramàtic a Viena. A més de les obres esmentades per H. Gamper, destaquem en la seva producció teatral: Una festa per a Boris (1970), El president (1975), Els famosos (1976), Immanuel Kant (1978), Hi ha calma a tots els cims (1981), El teatraire (1984), Elisabeth II (1987) i Plaça dels Herois (1988).
