Les mamelles de Tirèsies

Guillaume Apollinaire neix a Roma el 1880, fill natural d'una jove aristòcrata polonesa, Angelica Kostrowitzky, i de qui llavors era el seu amant, l'italià Francesco Flugi d'Aspermont. Viu una infantesa agitada i nòmada. A l'adolescència llegeix abundosament i s'interessa pels intel·lectuals de l'anarquisme. El 1899 es trasllada a París.

El 1904 lliga una amistat decisiva amb Picasso, que el menarà a la publicació, el 1913, de les Méditations esthétiques, la primera obra dedicada als cubistes. En esclatar la gran guerra s'enrola com a artiller. Pel març del 1916, a les trinxeres, l'esclat d'un obús fereix Apollinaire a la templa dreta, i el poeta és sotmès a una trepanació. La ferida sembla trasbalsar-lo de daltabaix: esdevé greu i patrioter. El novembre de 1917 pronuncia la influent conferència L'Esprit nouveau et les Poètes. A principis de 1918 sofreix una congestió pulmonar. A primers de novembre cau víctima de l'epidèmia de grip, malanomenada «espanyola», que assolava París. El poeta, afeblit per la ferida cranial i per la congestió pulmonar de mesos enrere, no pot superar la grip i en mor el dia 9 de novembre.

Que Guillaume Apollinaire és un gran poeta ho sap tothom i és profecia. Que sigui a més un dramaturg, ho ignora molta gent. En realitat, el poeta de doll generós, el contista nat, el sagaç assagista sobre la pintura moderna, no s'acosta al teatre fins als darrers mesos de la seva vida. Així, a primers de 1917, enllesteix la seva primera provatura per al teatre, Les Mamelles de Tirèsies. El 1918 acaba Couleur du temps, de caire més tradicional. Aquell mateix any, l'any de la seva mort, havia enllestit també un esborrany de llibret d'òpera bufa, Casanova.

Institut del Teatre (Diputació de Barcelona) / Edicions del Mall

Biblioteca Teatral ; 50

Barcelona

1986

Paper

Rústica

97

18 x 12 cm.

Català

B-31947-1986

84-7456-359-3

Llibre