DescripcióMesura per mesura, estrenada el 1604, és una de les últimes ressonàncies del Roman de Renart (que originà gran quantitat de prosa didàctica entre la qual cal esmentar el Llibre de les bèsties, de Ramon Llull).
Aquesta comèdia, que ara publiquem en la traducció de Josep M. de Sagarra, ens causa la impressió de vorejar els precipicis del tràgic; amb una lleugera variació dels propòsits inicials, o amb un humor ocasionalment més negre, ens hauria pogut conduir vers un desenllaç francament desastrós per als seus protagonistes. Possiblement el més remarcable i corprenedor de Mesura per mesura és la reflexió sobre la mort. De manera magistral, Shakespeare uneix i harmonitza una doble vessant del tema: al costat dels conceptes que podem qualificar d'existencials assistim, a les escenes de la presó, a un comerç on la mort és un accident quotidià, brut, fètid, incòmode, que hom tracta amb la més descordada familiaritat.
A Mesura per mesura hi ha un ritme teatral ple de dinamisme que és posat sota la batuta del Duc, el qual se'ns presenta amb un recurs que trobem sovint al teatre renaixentista, el de la disfressa. Amb l'argúcia de la metamorfosi el Duc adquireix el do de la ubiqüitat i posa en joc nous processos de transformació.
