DescripcióA El teatre impossible s'estudien els fenòmens bàsics de tot art escènic des de la perspectiva del teatre de figures. Aquesta anàlisi, seriosa i sistemàtica, mena inevitablement l'autor a una confrontació fecunda amb algunes formes del teatre de ninots desenvolupades al llarg de la història, de les quals ens presenta i caracteritza els representants més destacats. Però també es parla del desenvolupament, d’àmplies conseqüències, del teatre de figures modern, en el qual el figuraire surt del seu amagatall, sovint místic, i maneja obertament les marionetes, els titelles de guant o les figures abstractes, de manera que es presenta com a director i creador de tot l'esdeveniment escènic, on esdevé part visible i on el seu nou rol crea sovint una competència plena d'al·licients amb la figura que ell mateix manipula. Per a l'espectador, aquest diàleg entre figuraire i figura no representa de cap manera una desil·lusió, sinó tot el contrari. El rep com el procés apassionant de creació d'una ficció i com el seu trencament. En comptes de la il·lusió de realitat, experimenta la realitat de la il·lusió.
En el present estudi Werner Knoedgen examina la tasca feta conjuntament amb el gran marionetista Albrecht Roser a l’Escola Estatal Superior de Música i Arts Escèniques de Stuttgart: impulsar els estudis de teatre de figures. Per primera vegada, es presenta una anàlisi fenomenològica de la tensió dialèctica que s’estableix entre el figuraire i la figura manipulada.
Werner Knoedgen (Frankfurt del Main, 1947) estudia germanística, filosofia, història de l’art i pedagogia a Frankfurt del Main i cant i dicció a Friburg. Entre el 1973 i el 1984 treballa amb la companyia de Teatre de Figures Sebastian + Co a Friburg, on porta a terme diverses produccions i muntatges, gires internacionals, col·laboracions a la televisió, encàrrecs de direcció, cursos teòrics i de construcció de figures, així com publicacions sobre dramatúrgia del teatre de figures i teatre infantil. L’any 1983 crea, conjuntament amb Albrecht Roser, el Departament de Teatre de Figures de l’Escola Estatal Superior de Música i Arts Escèniques de Stuttgart, on desenvolupa treballs d’investigació, seminaris i projectes amb materials. Algunes de les escenificacions més emblemàtiques d’aquest període són Faust (collage escènic, 1985), El diluvi (H. Achternbusch, 1987) o Turandot (B. Brecht, 1989). El 1985 funda el grup Teatre de Figures Wernen Knoedgen a Stuttgart, ciutat on obtindrà també la beca de Fundació Artística de Baden-Württenberg, el 1987. Des del 1988 dirigeix el Departament de Teatre de Figures de l’Escola Superior de Stuttgart, on, a més d’exercir una tasca docent, porta a terme diverses publicacions i ponències sobre la pràctica formativa del teatre de figures. Paral·lelament, treballs per a la televisió amb el popular ninot del corb Rudi dins la sèrie Siebenstein. El 1990 guanya la càtedra de teatre de figures a Stuttgart.
