Memòries

Carlo Goldoni va subtitular les seves Memòries amb aquesta clàusula final: «per servir la història de la seva vida i la del seu teatre». Sap que recorre els últims camins, que la pàl·lida s'acosta, i necessita descriure allò que deixa en herència (més d'un centenar de comèdies, una vintena de tragicomèdies i no menys de setanta-cinc llibres d'òpera, intermezzos, etc.), orientant-ne l'ús, definint-ne el valor. Si la riquesa dialogal de l'escriptura, la rica descripció de personatges, la contundència visual de la presentació de les accions, són elements que ens obliguen a llegir les Memòries goldianes com la seva última, desmesurada, comèdia, també poden ser llegides com a document «dubtós», com a al·legat de defensa moral i com a testament. Les Memòries són igualment la crònica d'una recerca il·lusòria, protagonitzada per un "honest aventurer". Una crònica de la recerca de l'estabilitat, una recerca plena d'avatars, de canvis de rumb, perpètuament frustrada. A les Memòries, la lúcida ironia falsament bonhomiosa de Goldoni encara fa servei en aquest negre i caòtic tombant de segle europeu.
La present edició de les Memòries, traduïdes excel·lentment per Joan Casas, reforça l'intent de revisar Goldoni amb la mirada neta de tòpics apresos i fent justícia al seu gran valor dramàtic.

Carlo Goldoni va néixer a Venècia el 1707. Va fer la carrera de dret. Ja de petit s'interessà pel teatre, i així que va poder formà part de diverses companyies teatrals, amb la qual cosa tingué l'oportunitat de recórrer Itàlia. Exercí d'advocat a Pisa fins al 1748 i després a Venècia, on es consagrà com a comediògraf. El 1762 s'instal·là a París i va escriure nombroses obres en francès —entre les quals cal esmentar les cèlebres Memòries— i en italià. És autor també de diversos llibrets d'òpera, alguns dels quals han esdevingut famosos. El seu estil, oposat al de la commedia dell'arte, li valgué dures crítiques de Carlo Gozzi, el qual reprèn l'element fantàstic del gènere, mentre que Goldini, més d'acord amb l'element realista, utilitza un llenguatge natural amb expressions del dialecte venecià. Les seves comèdies van tenir una gran difusió a Europa, gràcies a l'existència de traduccions a altres llengües, especialment el francès, l'anglès i l'alemany; a fi del segle xviii circulaven més de tres-centes versions d'obres goldianes en catorze idiomes. Les obres de Goldoni no s'han de considerar circumscrites únicament als ambients venecià i parisenc; el seu teatre és plenament europeu i mostra la confrontació entre el vell i el nou. L'autor fa del teatre un instrument de lectura del món.
Goldoni morí a París el 1793, fa exactament 200 anys.