Josep Palau i Fabre, nascut a Barcelona el 1917 i criat a Badalona fins a l'edat de dos anys. Intern del 1925 al 1935. Primers articles literaris. Coneix Lorca, Riba, Foix, Sagarra... Del 1936 al 1950 escriu els cinc llibres que integren els Poemes de l'Alquimista. Creador i director de la revista "Poesia" (1944-1945) i cofundador d'"Ariel". Resideix quinze anys a París, 1946-1960, on coniex Picasso, Artaud, Cassou, etc., i on escriu Vides de Picasso i Dobles assaig sobre Picasso (Premi Yxart 1963), així com una gran part de la seva producció teatral, formada per un cicle d'obres sobre la figura de Don Juan i dues tragèdies: Mots de ritual per a Electra i La caverna. Assaigs sobre teatre: La tragèdia o el llenguatge de la llibertat i El mirall embruixat, on exposa les seves concepcions teatrals, centrades en la idea del temps. S'ha dedicat molt especialment a la vida i l'obra de Picasso: Picasso a Catalunya, Picasso i els seus amics catalans, L'extraordinària vida de Picasso. El 1971 estrenà Homenatge a Picasso. Traductor de Rimbaud al català, ha traduït al francès Llull i Ausiàs March. Durant l'any 1973 donà un curset sobre Artaud a l'Institut del Teatre.