Joan Puig i Ferreter (1988-1956) és un dels escriptors més atractius i polèmics de la literatura catalana del segle xx. Després d'uns primers tempteigs poètics, del 1904 al 1923 desenvolupa la seva producció dramàtica, amb dues etapes caracteritzades respectivament per les influències naturalistes i modernistes i per un fallit acostament a les directrius culturals noucentistes. Després d'una crisi, del 1924 al 1936, es dedica exclusivament a la narrativa, compaginant-la amb una trajectòria política conflictiva a partir de la proclamació de la República. A l'exili reprèn la seva vida i la seva obra en l'elaboració del cicle novel·lístic «El pelegrí apassionat», síntesi i culminació de la seva trajectòria literària i vital.
