DescripcióQuan el temps es fa espai és un recull d'escrits de Ricard Salvat que ens acosten a múltiples aspectes del complex i heterogeni món del teatre i ens permeten constatar, una vegada més, l'amplíssima cultura teatral del seu autor. Aquest és el segon volum publicat per l'Institut del Teatre; el primer fou Escrits per al teatre (1990), aparegut en aquesta mateixa col·lecció. La tasca incansable de Ricard Salvat com a articulista, assagista i conferenciant ha fet que el recull hagi anat creixent al llarg de la darrera dècada; aquest és, en part, el motiu de la seva considerable extensió. Una de les claus per endinsar-se en la lectura d'aquest llibre la trobem en el subtítol: la professió de mirar. És la curiostat per conèixer, la que nodreix l'esperit últim de l'autor, més enllà de veure, mirar i, a més, fer-ne un ofici. Aquesta és la tasca principal de tot aquell que vulgui dominar una disciplina tan complexa, fascinant i difícil, com ho fa Ricard Salvat.
Ricard Salvat i Ferré ocupa un lloc principal en la cultura catalana d'aquesta segona meitat del segle xx. La seva tasca com a home de teatre integral l'ha portat a ocupar-se durant més de quaranta anys, de múltiples aspectes relacionats amb l'escena. Doctorat en filosofia a la Universitat de Barcelona, va completar la seva formació en diverses universitats alemanyes. Només una constant ja ens permet situar amb claredat la seva figura: més de cent posades en escena dels millors autors clàssics i contemporanis —Espriu, Brecht, Lorca, Eurípides, Goethe, Shakespeare, Kleist, Lope de Vega, Virués, Valle-Inclán, Guimerà, Gual, Cunqueiro, Alberti, Buero, Molière, Fo, Madách, Triana, Arrabal, Turrini, Norman, Medoff— a Catalunya i a moltes ciutats d'arreu del món.
Ricard Salvat ha compaginat la tasca com a docent a la Universitat de Barcelona amb la creació d'escoles dedicades a l'ensenyament del teatre. Entre el 1978 i el 1986 dirigí el Festival Internacional de Teatre de Sitges. Ni en les condicions més adverses la seva inexplicacble vitalitat ha trobat obstacles. L'obtenció de la Càtedra d'Història de les Arts Escèniques (1986), la primera de l'Estat espanyol, li ha permès dedicar-se a impulsar el teatre universitari. La fundació del Departament de Teatre Experimental (DET), l'any 1970, ha derivat en l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET) de la Universitat de Barcelona, de la qual és el president des del 1993.
